Abans de cursar el màster
Recordo que, abans de començar el màster, pensava que la competència digital de l’alumnat es desenvolupava gairebé de manera natural. Com que molts joves estaven connectats constantment, feien servir el mòbil per tot, editaven vídeos a TikTok o publicaven a Instagram, jo donava per fet que dominaven la comunicació audiovisual i les eines digitals millor que nosaltres, els adults. Això em portava a no plantejar-me seriosament com integrar aquestes eines a l’aula. Ho veia més com una afegitó interessant —potser motivador— però no essencial.

Ara reconec que aquesta mirada era molt limitada. Confonia habilitats digitals d’ús quotidià amb una competència digital crítica i educativa. No pensava en com ajudar l’alumnat a distingir fonts d’informació fiables, a comunicar-se de manera ètica i eficaç, a protegir la seva privacitat digital, o a fer servir eines digitals per crear coneixement i no només per consumir-lo.

Pel que fa a la meva pròpia pràctica, em sentia relativament còmode amb algunes eines (presentacions, vídeos, documents col·laboratius…), però sempre des d’una perspectiva de transmissió. El docent preparava el material digital i l’alumnat l’observava, el completava o el seguia. No m’imaginava processos d’aprenentatge on l’alumnat creés productes audiovisuals propis. I menys encara, on aquestes produccions fossin part central de l’avaluació o de la construcció del coneixement.

D’altra banda, no tenia criteris per valorar la qualitat o la idoneïtat d’un recurs audiovisual o multimèdia. M’emocionava si trobava un vídeo motivador o un Genially vistós, però no em preguntava quin paper jugava dins la seqüència didàctica, si promovia la reflexió, si era inclusiu o si permetia que l’alumnat desenvolupés la seva pròpia veu.

En definitiva, veia les TIC com a complement, no com a part estructural del procés educatiu. I tampoc em plantejava com treballar-les de forma explícita, reflexiva i significativa. Ara entenc que això no només deixava escapar moltes oportunitats d’aprenentatge, sinó que suposava una mancança en la meva proposta com a futur docent.

Després de cursar el màster
El màster ha estat, en aquest sentit, un gir de 180 graus. M’ha permès entendre que la competència digital no és només instrumental, sinó una dimensió clau de la ciutadania actual. I que cal educar l’alumne no només per saber fer servir eines, sinó per fer-les servir amb sentit, amb criteri i amb responsabilitat.

Ara plantejo els processos d’ensenyament i aprenentatge incorporant la comunicació audiovisual i multimèdia com a eix fonamental. No es tracta de fer una activitat digital aïllada, sinó de dissenyar situacions d’aprenentatge on l’alumnat pugui explorar, crear, comunicar, compartir i reflexionar mitjançant eines digitals diverses.

També he après a avaluar la competència digital no només pel domini tècnic, sinó pel grau d’autonomia, col·laboració, creativitat i pensament crític que l’alumnat desenvolupa. Ara entenc que ca fer servir rúbriques específiques per valorar aquests aspectes i cal generar espais perquè l’alumne revisi i millori els seus projectes digitals.

D’altra banda, he adquirit criteris per seleccionar materials audiovisuals que tinguin en compte la diversitat, la inclusió i la mirada global. He après a revisar si hi ha biaixos, quines veus s’hi representen, i quines narratives es construeixen. Aquest treball forma part de la meva responsabilitat com a docent i com a vigilant de continguts.

Gràcies al màster, també m’he familiaritzat amb metodologies on se situa l’alumne com a autor i no només com a receptor. Aquests enfocaments m’han inspirat per preparar seqüències més obertes, participatives i connectades amb la realitat digital dels joves.

En resum, ara entenc que la competència digital no és només una competència tècnica, sinó cognitiva, comunicativa, social i ètica. I que promoure-la des de la comunicació audiovisual i multimèdia no és una opció, sinó una necessitat per formar persones capaces de viure, treballar i transformar el món des de la consciència i la creativitat.

EVIDÈNCIES.
Examinant el FOLRA10 m’ha fet reflexionar sobre el fet que abans pensava que els alumnes ja eren competents digitalment pel simple fet d’usar constantment la tecnologia. Ara entenc que ser competents digitalment implica molt més: saber utilitzar les eines amb criteri, de manera creativa, segura i col·laborativa.

Un moment clau per prendre consciència d’això va ser la presentació oral del Repte 1.5, on vam mostrar la revista EPA al conjunt del grup. Aquesta activitat em va obligar a treballar la comunicació audiovisual no només des del contingut, sinó també des del format, la claredat del missatge i la capacitat d’interacció amb el públic. Tot i que no estic especialment avesat a les eines multimèdia, vaig veure que és essencial dominar-les per apropar-se a l’alumnat i crear un espai d’aprenentatge més proper i motivador. Així he pres consciència que amb l’exemple hem de promoure la competència digital dels alumnes.

El conjunt del Repte 1 també va ser fonamental. La creació de la revista va incloure l’ús de recursos digitals com Canva i altres plataformes col·laboratives. En aquest procés vaig comprendre que no es tracta només de fer servir tecnologia, sinó de fer-ho amb sentit pedagògic: per fomentar la participació, la reflexió crítica i la producció de coneixement propi.

Finalment, el Repte 3, en què vam dissenyar un departament de FOL, em va ajudar a sistematitzar l’ús d’eines digitals a nivell institucional.

Ara entenc que promoure la competència digital des de FOL és clau per formar alumnat autònom, conscient i creatiu, preparat per participar activament en el món laboral i social.

Repte 1.5

Repte 1

Repte 3

Abans de cursar el màster
Quan pensava en la innovació educativa abans de cursar el màster, la meva visió era força superficial i desconnectada del que significa realment innovar a l’aula. Associava la innovació a l’ús de noves tecnologies o metodologies alternatives, però no havia aprofundit en com aquestes pràctiques responen a problemes concrets d’ensenyament i aprenentatge, ni com poden sorgir d’un procés personal d’autoreflexió i millora contínua.

En el cas concret de la Formació i Orientació Laboral (FOL), pensava que la innovació consistia en trobar maneres més entretingudes de transmetre els continguts: utilitzar vídeos, canviar els formats, fer algun qüestionari interactiu… Però no havia entès encara que les veritables solucions innovadores sorgeixen quan identifiques una necessitat educativa específica i et proposes transformar-la amb criteris pedagògics sòlids.

Tampoc estava familiaritzat amb el concepte d’autoregulació del docent. No era conscient del valor que té observar el propi procés d’ensenyament, recollir dades, analitzar resultats, escoltar l’alumnat i ajustar la pràctica en conseqüència. Tenia una idea força estàtica del rol docent: preparar, explicar, avaluar. Em mancava una actitud més reflexiva, oberta i exploradora que em permetés reconèixer problemes reals i plantejar-hi solucions creatives i contextualitzades.

Pel que fa a les tecnologies, com en altres àmbits, les veia com un recurs que podia ajudar a dinamitzar la classe o a motivar l’alumnat, però no havia pensat en com aquestes eines poden ser clau per personalitzar l’aprenentatge, visualitzar el progrés, afavorir l’autonomia, o impulsar la participació activa.

En definitiva, abans del màster em faltava una mirada crítica i alhora creativa per fer de la innovació un recurs realment transformador a l’aula de FOL. I també em mancava la confiança per creure que jo mateix podia proposar solucions educatives valuoses a partir de la meva pròpia observació i experiència.

Després de cursar el màster
Un dels aprenentatges més poderosos que m’enduc del màster és que la innovació no és una qüestió de fer servir la darrera tecnologia o aplicar una moda metodològica. És una actitud. Una manera de mirar l’aula amb ulls d’explorador, de detectar barreres i oportunitats, i de dissenyar respostes pedagògiques coherents, creatives i transformadores.

Ara entenc que el punt de partida per proposar solucions avançades en l’àmbit de la FOL ha de ser el coneixement profund de les necessitats del nostre alumnat. Què els costa més? On es desconnecten? Què necessiten per entendre, per implicar-se, per donar sentit al que treballen? És des d’aquí que poden sorgir veritables millores.

He après a utilitzar eines d’observació, d’avaluació formativa i d’autoreflexió per detectar aquells punts febles en la meva pràctica i començar a dissenyar-hi solucions. Aquest procés no és lineal ni senzill, però m’ha ajudat a guanyar confiança i a desenvolupar una actitud més autoregulada i crítica sobre la meva manera d’ensenyar.

Pel que fa a les tecnologies, ara sé que poden ser un aliat clau per millorar l’experiència educativa, sempre que s’integrin amb sentit. Per exemple, existeixen eines com el Kahoot!, que és una plataforma gratuïta que permet la creació de qüestionaris d’avaluació, o en el professor pot crear concursos, en què els alumnes són els concursants, i té com a objectiu aprendre o reforçar l’aprenentatge. També hi ha programes com el Canva, on els alumnes poden expressar de forma molt visual els continguts apresos.

Aquestes activitats que es poden fer amb els alumnes m’han fet veure que innovar no és fer màgia, sinó mirar amb curiositat, posar l’alumnat al centre, experimentar, ajustar i tornar a provar. És un camí de millora constant, on la tecnologia pot actuar com a pont entre el món de l’alumnat i els continguts de la FOL, sempre que es parteixi d’una intenció pedagògica clara.

Ara em sento capaç de plantejar solucions adaptades al context, pensades per millorar no només la comprensió dels continguts, sinó la vivència educativa de l’alumnat: la seva motivació, la seva autonomia, la seva capacitat d’implicar-se en el seu propi procés d’aprenentatge.

EVIDÈNCIES.
La meva comprensió sobre la innovació educativa ha evolucionat profundament durant el màster, especialment gràcies a l’aplicació pràctica de solucions dins del Repte 3 i al procés viscut durant les pràctiques en un institut. Ara entenc que innovar no és incorporar tecnologia per si mateixa, sinó donar resposta pedagògica a necessitats reals a partir d’una mirada reflexiva i autoregulada.

El Repte 3, centrat en la creació d’un projecte de departament de FOL a l’Institut Martí Dot, em va permetre identificar mancances concretes —com la baixa digitalització o la desconnexió de part de l’alumnat— i proposar actuacions estructurades per millorar l’orientació, la motivació i la relació amb el món laboral.

Per altra banda, durant les pràctiques, vaig poder posar a prova aquesta actitud innovadora a l’aula. Quan vaig detectar dificultats amb alguns continguts (com el càlcul del punt mort), vaig ajustar la metodologia en temps real, incorporant vídeos, recursos visuals i suport individualitzat. Aquest procés em va ensenyar a observar, adaptar i millorar amb criteri.

També vaig veure com l’ús de tecnologies com el Canva o Kahoot podia augmentar la implicació dels alumnes si s’utilitzaven amb intencionalitat. Ara em sento capaç de dissenyar solucions avançades que millorin l’experiència educativa, situant l’alumnat al centre i integrant la tecnologia com una aliada per a l’aprenentatge significatiu, inclusiu i motivador.

Repte 3

Pràctiques externes: Diari de camp

Diari de camp_Jordi Soto Urpina_2024_25_OE_FOL

Abans de cursar el màster
Abans d’iniciar el màster, reconec que el concepte de qualitat en l’exercici professional el vinculava principalment a l’eficiència, la preparació tècnica i l’assoliment d’objectius mesurables. Pensava en bons resultats com a sinònim de productivitat, compliment de tasques, assoliment de competències i, en el millor dels casos, satisfacció de l’alumnat. No tenia una visió completa ni crítica del que pot suposar una pràctica professional orientada a la sostenibilitat i a la responsabilitat social.

Coneixia el terme sostenibilitat, sobretot en clau mediambiental, però no el relacionava amb la meva futura pràctica com a docent. Veia la sostenibilitat com un tema transversal, potser destinat a altres àmbits (com la tecnologia, l’empresa o el turisme), però no com un valor a integrar activament a la meva tasca educativa. Encara menys tenia interioritzat el concepte de responsabilitat social com a part de l’educació. Em semblava un concepte més propi del món empresarial que del context educatiu.

Tampoc em plantejava com transmetre aquests valors a l’alumnat ni com incorporar-los a les activitats d’ensenyament-aprenentatge. En el millor dels casos, podia fer referència a la importància de ser bons professionals o a tenir una actitud ètica, però sense una estructura clara ni intencionalitat formativa concreta. No pensava, per exemple, en com fer que l’alumnat es plantegés l’impacte social del seu treball, o com afavorir una cultura de responsabilitat compartida i de compromís amb el bé comú.

Abans del màster, doncs, tenia una visió fragmentada de la qualitat professional i una mirada massa tècnica de l’educació. Em mancava una comprensió profunda del paper transformador que pot tenir el docent si actua des d’una ètica de la responsabilitat i des d’un compromís amb un futur més just i sostenible.

Després de cursar el màster
Després d’haver cursat el màster, la meva concepció sobre l’exercici professional ha fet un salt qualitatiu important. Ara entenc que la qualitat en l’àmbit educatiu no es mesura només per indicadors tècnics, sinó per la capacitat del docent per generar aprenentatge amb sentit, per connectar amb la realitat de l’alumnat i per formar ciutadania crítica, responsable i compromesa amb el món on viu.

He après que exercir la professió docent amb qualitat significa actuar amb coherència, amb reflexió constant i amb una mirada àmplia que va més enllà de la transmissió de continguts. Implica situar al centre valors com l’equitat, la justícia, el respecte per la diversitat i la cura pel futur col·lectiu. Això vol dir tenir en compte no només què ensenyem, sinó com ho fem, amb quina finalitat i amb quin impacte.

Ara entenc que la sostenibilitat no és només una qüestió ambiental, sinó una manera d’entendre les relacions humanes, el treball i l’educació. És sostenibilitat també promoure una cultura educativa que respecti els ritmes personals, que valori el benestar emocional, que fomenti una visió col·laborativa i que busqui reduir les desigualtats socials. I és també ajudar l’alumnat a pensar quin tipus de món vol construir amb la seva feina, quins valors vol incorporar a la seva pràctica professional i quin impacte vol tenir.

Pel que fa a la responsabilitat social, he començat a treballar-la no només com a contingut, sinó com a pràctica. A través de metodologies com l’aprenentatge servei, projectes vinculats als ODS, o activitats d’anàlisi crítica de casos, he vist com es pot fer present a l’aula un sentit profund de compromís amb la comunitat i amb els reptes socials i globals. He entès que l’educació ha de contribuir a formar persones capaces de posar la seva professió al servei del bé comú.

Ara, el meu objectiu com a futur docent no és només transmetre coneixements útils per a la inserció laboral, sinó contribuir a formar professionals íntegres, conscients i responsables. I això passa per incorporar la sostenibilitat i la responsabilitat social tant en els materials com en les dinàmiques, en els criteris d’avaluació, en la cultura de centre i en les meves pròpies decisions quotidianes com a educador.

EVIDÈNCIES.
La meva concepció sobre la qualitat professional ha evolucionat de manera significativa al llarg del màster. Abans, tendia a associar-la amb eficiència o competència tècnica. Ara entenc que una pràctica professional de qualitat també implica actuar amb responsabilitat social i des d’una mirada orientada a la sostenibilitat, tant en el fons com en la forma.

El Repte 3, amb la creació d’un projecte de departament de FOL per a l’Institut Martí Dot, va ser clau per interioritzar aquest enfocament. A través de l’anàlisi DAFO, vaig identificar com la manca d’eines digitals i de coordinació podien afectar la igualtat d’oportunitats. En les propostes metodològiques, vam integrar accions com l’Aprenentatge Servei, les aliances amb entitats socials o la promoció d’una orientació inclusiva. Aquesta mirada va reforçar la meva consciència del paper educador del departament com a agent de justícia social.

El Repte 4, amb la construcció del meu portafolis reflexiu, m’ha ajudat a reconèixer com he anat incorporant valors com l’equitat, la cooperació o la cura pel bé comú en la meva pròpia identitat docent. He pres consciència que el compromís social s’expressa tant en la manera com dissenyem les activitats com en les relacions que establim amb l’alumnat.

També, la creació col·lectiva de la revista Gaseta EPA va ser una oportunitat per pensar continguts significatius amb mirada transformadora. I, durant les pràctiques, vaig poder aplicar estratègies per promoure el respecte, la inclusió i el benestar de l’alumnat, especialment a través de metodologies participatives i de suport emocional.

Ara entenc que educar amb qualitat vol dir educar amb valors, i que sostenibilitat i responsabilitat social no són afegits, sinó el cor d’una pràctica docent transformadora.

Repte 3

Repte 4

Repte 1

Pràctiques externes. Diari de camp:

Diari de camp_Jordi Soto Urpina_2024_25_OE_FOL

Abans de cursar el màster
Abans d’iniciar el màster, la meva comprensió de la matèria de Formació i Orientació Laboral era principalment funcional i centrada en continguts puntuals com el dret laboral, la seguretat social o la recerca de feina. No havia aprofundit en la seva història ni tampoc era conscient de l’evolució i les transformacions que ha viscut aquest mòdul dins del sistema educatiu, ni en les diferents perspectives pedagògiques i socials que l’han anat modelant.

Des del meu bagatge en economia, treballant a l’Administració pública, estava familiaritzat amb l’evolució del mercat de treball i amb algunes de les grans transformacions estructurals (com la digitalització, la terciarització o la precarització). Però desconeixia en gran part com aquestes transformacions havien influït en la manera d’ensenyar FOL o en el seu paper dins del currículum de la Formació Professional.

No sabia, per exemple, que FOL no havia existit sempre com a matèria específica, ni que el seu enfocament inicial tenia un component gairebé exclusiu de transmissió d’informació normativa, molt allunyat de l’actual aposta per metodologies actives, treball per competències i orientació personalitzada. Tampoc coneixia la relació històrica entre FOL i les polítiques públiques d’ocupació o el desenvolupament de l’orientació professional a nivell europeu.

En conseqüència, la meva mirada sobre la matèria era força estàtica. No percebia el seu caràcter dinàmic, ni era capaç d’identificar-ne els canvis metodològics, les diferents perspectives educatives ni les diverses formes d’enfocar-la segons el context. Aquesta manca de perspectiva històrica limitava la meva capacitat per contextualitzar el paper de FOL i per transmetre als futurs estudiants la seva rellevància i el seu potencial transformador.

Després de cursar el màster
Després d’haver cursat el màster i, especialment, l’assignatura vinculada a la didàctica de la Formació i Orientació Laboral, la meva visió ha canviat substancialment. Ara entenc la FOL com una matèria viva i en constant evolució, que ha sabut adaptar-se als canvis del món laboral i a les necessitats educatives de cada moment.

He pogut analitzar la seva trajectòria històrica dins del sistema educatiu espanyol i europeu, des de la seva aparició en els primers programes de FP amb una orientació tècnic-laboral molt rígida, fins a la seva evolució cap a un enfocament més holístic, competencial i integrador. Aquest recorregut històric m’ha ajudat a entendre per què avui FOL inclou aspectes tan diversos com la prevenció de riscos, la igualtat de gènere, la recerca de feina o l’emprenedoria social.

A més, he après que la matèria s’ha anat enriquint amb aportacions de diferents camps: el dret, la sociologia, la psicologia, l’economia, l’educació… Aquesta interdisciplinarietat ha estat clau per configurar una visió de FOL com a espai de desenvolupament personal, social i professional, més enllà de la simple transmissió de coneixements normatius.

He pres consciència, també, de la importància d’explicar als i les alumnes per què existeix aquesta matèria, d’on ve i cap on va. Transmetre aquesta visió dinàmica i contextualitzada permet dotar de sentit el que s’aprèn i empodera l’alumnat per a la comprensió crítica del món laboral. En aquest sentit, FOL és també una eina de lectura de la realitat social i d’aprenentatge per a la ciutadania activa.

EVIDÈNCIES
Amb l’anàlisi del FOLRA2 m’adono que el màster m’ha permès adquirir una visió molt més dinàmica i contextualitzada de la Formació i Orientació Laboral. A diferència de la percepció inicial —més estàtica i centrada en continguts normatius— ara entenc FOL com una matèria en evolució constant, travessada per transformacions socials, econòmiques i educatives.

Una primera evidència d’aquest canvi és el treball realitzat a la fase inicial del Repte 1, quan vam formar els grups i contextualitzar la proposta de revista en un centre concret. En aquest moment vaig haver d’investigar l’entorn del centre, les necessitats formatives del seu alumnat i l’evolució del mercat laboral local. Aquesta anàlisi em va fer comprendre que els continguts de FOL no són universals ni atemporals, sinó que han de respondre a realitats concretes i que això exigeix una mirada flexible, oberta i actualitzada de la matèria.

El Repte 2, centrat en el cinefòrum, també va ser clau per consolidar aquesta mirada dinàmica. Els debats, al voltant de 7 Minutos i Sorry We Missed You em va ajudar a vincular les condicions laborals actuals amb processos històrics com la flexibilització o la desregulació del mercat de treball. Vaig entendre que FOL no només ha de transmetre coneixements, sinó ajudar l’alumnat a llegir críticament el present i projectar canvis futurs. Aquesta capacitat d’adaptació i de lectura crítica és el que dona sentit a la matèria i la converteix en una eina formativa amb valor històric, cultural i pedagògic.

Transmetre aquesta visió dinàmica als alumnes és essencial perquè entenguin FOL com una eina per interpretar i transformar la realitat laboral des d’una perspectiva crítica i compromesa.

Repte 1. Fase inicial

Repte 2

Abans de cursar el màster
Abans de començar el màster universitari en formació del professorat, tenia una visió parcial i força superficial del valor formatiu i cultural de la matèria de Formació i Orientació Laboral (FOL). A causa de la meva formació acadèmica en l’àmbit de l’economia, coneixia alguns dels continguts que conformen el currículum de FOL, com ara el funcionament del mercat de treball, els conceptes bàsics del dret laboral, o el paper de la Seguretat Social dins del sistema econòmic. No obstant això, desconeixia com s’articulaven aquests continguts dins dels cicles formatius de grau mitjà o superior, quins enfocaments didàctics s’utilitzaven o com es relacionaven amb les necessitats reals dels alumnes.

Tampoc tenia una comprensió clara de la dimensió formativa i cultural de la matèria. En aquest sentit, veia FOL més com una assignatura funcional —una mena de “guia de supervivència” per al món laboral— i no pas com un espai educatiu amb valor propi dins del projecte de formació integral dels estudiants. Aquesta mirada limitada era fruit, en part, de la manca de contacte amb l’educació formal com a docent i també d’una concepció massa tecnocràtica del treball.

Tenia curiositat, però, per descobrir com es treballava FOL a l’aula. M’imaginava que les classes estaven centrades en l’explicació de normatives laborals i en la preparació per a la inserció laboral, però no intuïa la càrrega transversal que té la matèria. En començar el màster, el meu objectiu era adquirir una comprensió més àmplia dels continguts de FOL, però també explorar estratègies per fer-los accessibles i motivadors per a l’alumnat, tot desenvolupant una mirada més crítica i educativa sobre el món del treball.

Després d’haver cursat el màster
Després d’haver realitzat l’assignatura “Projecte ensenyar i aprendre FOL” dins el màster he desenvolupat una comprensió molt més profunda i integral de la matèria. Ara entenc FOL no només com una assignatura funcional per a la vida laboral, sinó com un espai fonamental per al desenvolupament personal, social i professional de l’alumne. La matèria promou valors com l’autonomia, la responsabilitat, la igualtat, la cultura del treball digne i la ciutadania activa, i contribueix de forma significativa a la formació integral dels joves.

He après que el currículum de FOL inclou una gran varietat de temes que van des del coneixement dels drets laborals fins a l’orientació professional, la salut laboral o les noves formes de treball. També he entès que la seva força rau en el caràcter transversal: no és una matèria aïllada, sinó que es connecta estretament amb els continguts tècnics del cicle formatiu i amb les realitats socials de l’alumnat.

L’anàlisi de situacions d’aprenentatge reals, la reflexió sobre les meves pròpies experiències laborals i la participació en activitats com la creació de recursos didàctics o la preparació d’una seqüència formativa m’han ajudat a valorar la riquesa d’aquesta matèria. Ara la considero clau per fomentar la inserció laboral crítica i conscient, especialment en un context marcat per la precarització, la desigualtat i la transformació constant del mercat de treball.

També he après a reconèixer el valor cultural de la matèria: parlar de treball és parlar de valors, de cultura, de normes socials i d’identitat. FOL ens permet treballar conceptes com la igualtat de gènere, els drets humans, la salut mental o la sostenibilitat des d’una mirada laboral, contribuint així a formar persones capaces de transformar el seu entorn.

EVIDÈNCIES
El meu progrés en relació amb el FOLRA1 ha estat significatiu al llarg del màster. Si bé al començament tenia una visió tècnica i parcial dels continguts de la matèria, especialment centrada en aspectes com el dret laboral o la Seguretat Social, ha estat a través de reptes com el Repte 1 (i més en concret l’R1.1), i el Repte 2 que he pogut desenvolupar una comprensió molt més profunda del seu valor formatiu i cultural.

En el Repte 1.1, en el qual vam dissenyar la proposta inicial de la revista, vaig haver de contextualitzar els continguts de FOL dins d’un centre educatiu concret. Aquesta activitat em va obligar a investigar sobre l’entorn socioeconòmic, les necessitats de l’alumnat i la realitat del mercat laboral. Va ser en aquest exercici on vaig començar a entendre que la matèria de FOL no es pot deslligar del context: parlar de contractes o d’orientació laboral no té sentit si no es vincula a la realitat dels joves i als desafiaments que afronten.

Aquesta visió es va enriquir encara més amb el Repte 2, especialment a través del cinefòrum i el debat sobre les pel·lícules 7 Minutos i Sorry We Missed You. Les reflexions compartides en el debat, així com la meva anàlisi escrita, em van permetre prendre consciència del caràcter estructural de la precarietat laboral i del paper transformador que pot tenir FOL. Tractar temes com els falsos autònoms, la conciliació, la salut mental o les polítiques socials em va fer veure que FOL és una eina per treballar valors i formar ciutadania crítica.

Ambdues experiències m’han ajudat a entendre que FOL no és només una matèria funcional, sinó un espai d’educació integral, capaç d’interpel·lar els alumnes i preparar-los per entendre i transformar la realitat laboral.

La culminació de tot plegat ha estat el sumatori de reflexions efectuades en aquest Repte 4, el Portafoli, on aprofundeixes amb els valors formatius i culturals que aporta FOL en el context educatiu.

Repte 1.1

Repte 2