Abans de cursar el màster
Abans d’iniciar el màster, la meva comprensió de la matèria de Formació i Orientació Laboral era principalment funcional i centrada en continguts puntuals com el dret laboral, la seguretat social o la recerca de feina. No havia aprofundit en la seva història ni tampoc era conscient de l’evolució i les transformacions que ha viscut aquest mòdul dins del sistema educatiu, ni en les diferents perspectives pedagògiques i socials que l’han anat modelant.

Des del meu bagatge en economia, treballant a l’Administració pública, estava familiaritzat amb l’evolució del mercat de treball i amb algunes de les grans transformacions estructurals (com la digitalització, la terciarització o la precarització). Però desconeixia en gran part com aquestes transformacions havien influït en la manera d’ensenyar FOL o en el seu paper dins del currículum de la Formació Professional.

No sabia, per exemple, que FOL no havia existit sempre com a matèria específica, ni que el seu enfocament inicial tenia un component gairebé exclusiu de transmissió d’informació normativa, molt allunyat de l’actual aposta per metodologies actives, treball per competències i orientació personalitzada. Tampoc coneixia la relació històrica entre FOL i les polítiques públiques d’ocupació o el desenvolupament de l’orientació professional a nivell europeu.

En conseqüència, la meva mirada sobre la matèria era força estàtica. No percebia el seu caràcter dinàmic, ni era capaç d’identificar-ne els canvis metodològics, les diferents perspectives educatives ni les diverses formes d’enfocar-la segons el context. Aquesta manca de perspectiva històrica limitava la meva capacitat per contextualitzar el paper de FOL i per transmetre als futurs estudiants la seva rellevància i el seu potencial transformador.

Després de cursar el màster
Després d’haver cursat el màster i, especialment, l’assignatura vinculada a la didàctica de la Formació i Orientació Laboral, la meva visió ha canviat substancialment. Ara entenc la FOL com una matèria viva i en constant evolució, que ha sabut adaptar-se als canvis del món laboral i a les necessitats educatives de cada moment.

He pogut analitzar la seva trajectòria històrica dins del sistema educatiu espanyol i europeu, des de la seva aparició en els primers programes de FP amb una orientació tècnic-laboral molt rígida, fins a la seva evolució cap a un enfocament més holístic, competencial i integrador. Aquest recorregut històric m’ha ajudat a entendre per què avui FOL inclou aspectes tan diversos com la prevenció de riscos, la igualtat de gènere, la recerca de feina o l’emprenedoria social.

A més, he après que la matèria s’ha anat enriquint amb aportacions de diferents camps: el dret, la sociologia, la psicologia, l’economia, l’educació… Aquesta interdisciplinarietat ha estat clau per configurar una visió de FOL com a espai de desenvolupament personal, social i professional, més enllà de la simple transmissió de coneixements normatius.

He pres consciència, també, de la importància d’explicar als i les alumnes per què existeix aquesta matèria, d’on ve i cap on va. Transmetre aquesta visió dinàmica i contextualitzada permet dotar de sentit el que s’aprèn i empodera l’alumnat per a la comprensió crítica del món laboral. En aquest sentit, FOL és també una eina de lectura de la realitat social i d’aprenentatge per a la ciutadania activa.

EVIDÈNCIES
Amb l’anàlisi del FOLRA2 m’adono que el màster m’ha permès adquirir una visió molt més dinàmica i contextualitzada de la Formació i Orientació Laboral. A diferència de la percepció inicial —més estàtica i centrada en continguts normatius— ara entenc FOL com una matèria en evolució constant, travessada per transformacions socials, econòmiques i educatives.

Una primera evidència d’aquest canvi és el treball realitzat a la fase inicial del Repte 1, quan vam formar els grups i contextualitzar la proposta de revista en un centre concret. En aquest moment vaig haver d’investigar l’entorn del centre, les necessitats formatives del seu alumnat i l’evolució del mercat laboral local. Aquesta anàlisi em va fer comprendre que els continguts de FOL no són universals ni atemporals, sinó que han de respondre a realitats concretes i que això exigeix una mirada flexible, oberta i actualitzada de la matèria.

El Repte 2, centrat en el cinefòrum, també va ser clau per consolidar aquesta mirada dinàmica. Els debats, al voltant de 7 Minutos i Sorry We Missed You em va ajudar a vincular les condicions laborals actuals amb processos històrics com la flexibilització o la desregulació del mercat de treball. Vaig entendre que FOL no només ha de transmetre coneixements, sinó ajudar l’alumnat a llegir críticament el present i projectar canvis futurs. Aquesta capacitat d’adaptació i de lectura crítica és el que dona sentit a la matèria i la converteix en una eina formativa amb valor històric, cultural i pedagògic.

Transmetre aquesta visió dinàmica als alumnes és essencial perquè entenguin FOL com una eina per interpretar i transformar la realitat laboral des d’una perspectiva crítica i compromesa.

Repte 1. Fase inicial

Repte 2

Abans de cursar el màster
Abans de començar el màster universitari en formació del professorat, tenia una visió parcial i força superficial del valor formatiu i cultural de la matèria de Formació i Orientació Laboral (FOL). A causa de la meva formació acadèmica en l’àmbit de l’economia, coneixia alguns dels continguts que conformen el currículum de FOL, com ara el funcionament del mercat de treball, els conceptes bàsics del dret laboral, o el paper de la Seguretat Social dins del sistema econòmic. No obstant això, desconeixia com s’articulaven aquests continguts dins dels cicles formatius de grau mitjà o superior, quins enfocaments didàctics s’utilitzaven o com es relacionaven amb les necessitats reals dels alumnes.

Tampoc tenia una comprensió clara de la dimensió formativa i cultural de la matèria. En aquest sentit, veia FOL més com una assignatura funcional —una mena de “guia de supervivència” per al món laboral— i no pas com un espai educatiu amb valor propi dins del projecte de formació integral dels estudiants. Aquesta mirada limitada era fruit, en part, de la manca de contacte amb l’educació formal com a docent i també d’una concepció massa tecnocràtica del treball.

Tenia curiositat, però, per descobrir com es treballava FOL a l’aula. M’imaginava que les classes estaven centrades en l’explicació de normatives laborals i en la preparació per a la inserció laboral, però no intuïa la càrrega transversal que té la matèria. En començar el màster, el meu objectiu era adquirir una comprensió més àmplia dels continguts de FOL, però també explorar estratègies per fer-los accessibles i motivadors per a l’alumnat, tot desenvolupant una mirada més crítica i educativa sobre el món del treball.

Després d’haver cursat el màster
Després d’haver realitzat l’assignatura “Projecte ensenyar i aprendre FOL” dins el màster he desenvolupat una comprensió molt més profunda i integral de la matèria. Ara entenc FOL no només com una assignatura funcional per a la vida laboral, sinó com un espai fonamental per al desenvolupament personal, social i professional de l’alumne. La matèria promou valors com l’autonomia, la responsabilitat, la igualtat, la cultura del treball digne i la ciutadania activa, i contribueix de forma significativa a la formació integral dels joves.

He après que el currículum de FOL inclou una gran varietat de temes que van des del coneixement dels drets laborals fins a l’orientació professional, la salut laboral o les noves formes de treball. També he entès que la seva força rau en el caràcter transversal: no és una matèria aïllada, sinó que es connecta estretament amb els continguts tècnics del cicle formatiu i amb les realitats socials de l’alumnat.

L’anàlisi de situacions d’aprenentatge reals, la reflexió sobre les meves pròpies experiències laborals i la participació en activitats com la creació de recursos didàctics o la preparació d’una seqüència formativa m’han ajudat a valorar la riquesa d’aquesta matèria. Ara la considero clau per fomentar la inserció laboral crítica i conscient, especialment en un context marcat per la precarització, la desigualtat i la transformació constant del mercat de treball.

També he après a reconèixer el valor cultural de la matèria: parlar de treball és parlar de valors, de cultura, de normes socials i d’identitat. FOL ens permet treballar conceptes com la igualtat de gènere, els drets humans, la salut mental o la sostenibilitat des d’una mirada laboral, contribuint així a formar persones capaces de transformar el seu entorn.

EVIDÈNCIES
El meu progrés en relació amb el FOLRA1 ha estat significatiu al llarg del màster. Si bé al començament tenia una visió tècnica i parcial dels continguts de la matèria, especialment centrada en aspectes com el dret laboral o la Seguretat Social, ha estat a través de reptes com el Repte 1 (i més en concret l’R1.1), i el Repte 2 que he pogut desenvolupar una comprensió molt més profunda del seu valor formatiu i cultural.

En el Repte 1.1, en el qual vam dissenyar la proposta inicial de la revista, vaig haver de contextualitzar els continguts de FOL dins d’un centre educatiu concret. Aquesta activitat em va obligar a investigar sobre l’entorn socioeconòmic, les necessitats de l’alumnat i la realitat del mercat laboral. Va ser en aquest exercici on vaig començar a entendre que la matèria de FOL no es pot deslligar del context: parlar de contractes o d’orientació laboral no té sentit si no es vincula a la realitat dels joves i als desafiaments que afronten.

Aquesta visió es va enriquir encara més amb el Repte 2, especialment a través del cinefòrum i el debat sobre les pel·lícules 7 Minutos i Sorry We Missed You. Les reflexions compartides en el debat, així com la meva anàlisi escrita, em van permetre prendre consciència del caràcter estructural de la precarietat laboral i del paper transformador que pot tenir FOL. Tractar temes com els falsos autònoms, la conciliació, la salut mental o les polítiques socials em va fer veure que FOL és una eina per treballar valors i formar ciutadania crítica.

Ambdues experiències m’han ajudat a entendre que FOL no és només una matèria funcional, sinó un espai d’educació integral, capaç d’interpel·lar els alumnes i preparar-los per entendre i transformar la realitat laboral.

La culminació de tot plegat ha estat el sumatori de reflexions efectuades en aquest Repte 4, el Portafoli, on aprofundeixes amb els valors formatius i culturals que aporta FOL en el context educatiu.

Repte 1.1

Repte 2