Abans de cursar el màster
Quan pensava en la innovació educativa abans de cursar el màster, la meva visió era força superficial i desconnectada del que significa realment innovar a l’aula. Associava la innovació a l’ús de noves tecnologies o metodologies alternatives, però no havia aprofundit en com aquestes pràctiques responen a problemes concrets d’ensenyament i aprenentatge, ni com poden sorgir d’un procés personal d’autoreflexió i millora contínua.

En el cas concret de la Formació i Orientació Laboral (FOL), pensava que la innovació consistia en trobar maneres més entretingudes de transmetre els continguts: utilitzar vídeos, canviar els formats, fer algun qüestionari interactiu… Però no havia entès encara que les veritables solucions innovadores sorgeixen quan identifiques una necessitat educativa específica i et proposes transformar-la amb criteris pedagògics sòlids.

Tampoc estava familiaritzat amb el concepte d’autoregulació del docent. No era conscient del valor que té observar el propi procés d’ensenyament, recollir dades, analitzar resultats, escoltar l’alumnat i ajustar la pràctica en conseqüència. Tenia una idea força estàtica del rol docent: preparar, explicar, avaluar. Em mancava una actitud més reflexiva, oberta i exploradora que em permetés reconèixer problemes reals i plantejar-hi solucions creatives i contextualitzades.

Pel que fa a les tecnologies, com en altres àmbits, les veia com un recurs que podia ajudar a dinamitzar la classe o a motivar l’alumnat, però no havia pensat en com aquestes eines poden ser clau per personalitzar l’aprenentatge, visualitzar el progrés, afavorir l’autonomia, o impulsar la participació activa.

En definitiva, abans del màster em faltava una mirada crítica i alhora creativa per fer de la innovació un recurs realment transformador a l’aula de FOL. I també em mancava la confiança per creure que jo mateix podia proposar solucions educatives valuoses a partir de la meva pròpia observació i experiència.

Després de cursar el màster
Un dels aprenentatges més poderosos que m’enduc del màster és que la innovació no és una qüestió de fer servir la darrera tecnologia o aplicar una moda metodològica. És una actitud. Una manera de mirar l’aula amb ulls d’explorador, de detectar barreres i oportunitats, i de dissenyar respostes pedagògiques coherents, creatives i transformadores.

Ara entenc que el punt de partida per proposar solucions avançades en l’àmbit de la FOL ha de ser el coneixement profund de les necessitats del nostre alumnat. Què els costa més? On es desconnecten? Què necessiten per entendre, per implicar-se, per donar sentit al que treballen? És des d’aquí que poden sorgir veritables millores.

He après a utilitzar eines d’observació, d’avaluació formativa i d’autoreflexió per detectar aquells punts febles en la meva pràctica i començar a dissenyar-hi solucions. Aquest procés no és lineal ni senzill, però m’ha ajudat a guanyar confiança i a desenvolupar una actitud més autoregulada i crítica sobre la meva manera d’ensenyar.

Pel que fa a les tecnologies, ara sé que poden ser un aliat clau per millorar l’experiència educativa, sempre que s’integrin amb sentit. Per exemple, existeixen eines com el Kahoot!, que és una plataforma gratuïta que permet la creació de qüestionaris d’avaluació, o en el professor pot crear concursos, en què els alumnes són els concursants, i té com a objectiu aprendre o reforçar l’aprenentatge. També hi ha programes com el Canva, on els alumnes poden expressar de forma molt visual els continguts apresos.

Aquestes activitats que es poden fer amb els alumnes m’han fet veure que innovar no és fer màgia, sinó mirar amb curiositat, posar l’alumnat al centre, experimentar, ajustar i tornar a provar. És un camí de millora constant, on la tecnologia pot actuar com a pont entre el món de l’alumnat i els continguts de la FOL, sempre que es parteixi d’una intenció pedagògica clara.

Ara em sento capaç de plantejar solucions adaptades al context, pensades per millorar no només la comprensió dels continguts, sinó la vivència educativa de l’alumnat: la seva motivació, la seva autonomia, la seva capacitat d’implicar-se en el seu propi procés d’aprenentatge.

EVIDÈNCIES.
La meva comprensió sobre la innovació educativa ha evolucionat profundament durant el màster, especialment gràcies a l’aplicació pràctica de solucions dins del Repte 3 i al procés viscut durant les pràctiques en un institut. Ara entenc que innovar no és incorporar tecnologia per si mateixa, sinó donar resposta pedagògica a necessitats reals a partir d’una mirada reflexiva i autoregulada.

El Repte 3, centrat en la creació d’un projecte de departament de FOL a l’Institut Martí Dot, em va permetre identificar mancances concretes —com la baixa digitalització o la desconnexió de part de l’alumnat— i proposar actuacions estructurades per millorar l’orientació, la motivació i la relació amb el món laboral.

Per altra banda, durant les pràctiques, vaig poder posar a prova aquesta actitud innovadora a l’aula. Quan vaig detectar dificultats amb alguns continguts (com el càlcul del punt mort), vaig ajustar la metodologia en temps real, incorporant vídeos, recursos visuals i suport individualitzat. Aquest procés em va ensenyar a observar, adaptar i millorar amb criteri.

També vaig veure com l’ús de tecnologies com el Canva o Kahoot podia augmentar la implicació dels alumnes si s’utilitzaven amb intencionalitat. Ara em sento capaç de dissenyar solucions avançades que millorin l’experiència educativa, situant l’alumnat al centre i integrant la tecnologia com una aliada per a l’aprenentatge significatiu, inclusiu i motivador.

Repte 3

Pràctiques externes: Diari de camp

Diari de camp_Jordi Soto Urpina_2024_25_OE_FOL

Abans de cursar el màster
Abans d’iniciar el màster, reconec que el concepte de qualitat en l’exercici professional el vinculava principalment a l’eficiència, la preparació tècnica i l’assoliment d’objectius mesurables. Pensava en bons resultats com a sinònim de productivitat, compliment de tasques, assoliment de competències i, en el millor dels casos, satisfacció de l’alumnat. No tenia una visió completa ni crítica del que pot suposar una pràctica professional orientada a la sostenibilitat i a la responsabilitat social.

Coneixia el terme sostenibilitat, sobretot en clau mediambiental, però no el relacionava amb la meva futura pràctica com a docent. Veia la sostenibilitat com un tema transversal, potser destinat a altres àmbits (com la tecnologia, l’empresa o el turisme), però no com un valor a integrar activament a la meva tasca educativa. Encara menys tenia interioritzat el concepte de responsabilitat social com a part de l’educació. Em semblava un concepte més propi del món empresarial que del context educatiu.

Tampoc em plantejava com transmetre aquests valors a l’alumnat ni com incorporar-los a les activitats d’ensenyament-aprenentatge. En el millor dels casos, podia fer referència a la importància de ser bons professionals o a tenir una actitud ètica, però sense una estructura clara ni intencionalitat formativa concreta. No pensava, per exemple, en com fer que l’alumnat es plantegés l’impacte social del seu treball, o com afavorir una cultura de responsabilitat compartida i de compromís amb el bé comú.

Abans del màster, doncs, tenia una visió fragmentada de la qualitat professional i una mirada massa tècnica de l’educació. Em mancava una comprensió profunda del paper transformador que pot tenir el docent si actua des d’una ètica de la responsabilitat i des d’un compromís amb un futur més just i sostenible.

Després de cursar el màster
Després d’haver cursat el màster, la meva concepció sobre l’exercici professional ha fet un salt qualitatiu important. Ara entenc que la qualitat en l’àmbit educatiu no es mesura només per indicadors tècnics, sinó per la capacitat del docent per generar aprenentatge amb sentit, per connectar amb la realitat de l’alumnat i per formar ciutadania crítica, responsable i compromesa amb el món on viu.

He après que exercir la professió docent amb qualitat significa actuar amb coherència, amb reflexió constant i amb una mirada àmplia que va més enllà de la transmissió de continguts. Implica situar al centre valors com l’equitat, la justícia, el respecte per la diversitat i la cura pel futur col·lectiu. Això vol dir tenir en compte no només què ensenyem, sinó com ho fem, amb quina finalitat i amb quin impacte.

Ara entenc que la sostenibilitat no és només una qüestió ambiental, sinó una manera d’entendre les relacions humanes, el treball i l’educació. És sostenibilitat també promoure una cultura educativa que respecti els ritmes personals, que valori el benestar emocional, que fomenti una visió col·laborativa i que busqui reduir les desigualtats socials. I és també ajudar l’alumnat a pensar quin tipus de món vol construir amb la seva feina, quins valors vol incorporar a la seva pràctica professional i quin impacte vol tenir.

Pel que fa a la responsabilitat social, he començat a treballar-la no només com a contingut, sinó com a pràctica. A través de metodologies com l’aprenentatge servei, projectes vinculats als ODS, o activitats d’anàlisi crítica de casos, he vist com es pot fer present a l’aula un sentit profund de compromís amb la comunitat i amb els reptes socials i globals. He entès que l’educació ha de contribuir a formar persones capaces de posar la seva professió al servei del bé comú.

Ara, el meu objectiu com a futur docent no és només transmetre coneixements útils per a la inserció laboral, sinó contribuir a formar professionals íntegres, conscients i responsables. I això passa per incorporar la sostenibilitat i la responsabilitat social tant en els materials com en les dinàmiques, en els criteris d’avaluació, en la cultura de centre i en les meves pròpies decisions quotidianes com a educador.

EVIDÈNCIES.
La meva concepció sobre la qualitat professional ha evolucionat de manera significativa al llarg del màster. Abans, tendia a associar-la amb eficiència o competència tècnica. Ara entenc que una pràctica professional de qualitat també implica actuar amb responsabilitat social i des d’una mirada orientada a la sostenibilitat, tant en el fons com en la forma.

El Repte 3, amb la creació d’un projecte de departament de FOL per a l’Institut Martí Dot, va ser clau per interioritzar aquest enfocament. A través de l’anàlisi DAFO, vaig identificar com la manca d’eines digitals i de coordinació podien afectar la igualtat d’oportunitats. En les propostes metodològiques, vam integrar accions com l’Aprenentatge Servei, les aliances amb entitats socials o la promoció d’una orientació inclusiva. Aquesta mirada va reforçar la meva consciència del paper educador del departament com a agent de justícia social.

El Repte 4, amb la construcció del meu portafolis reflexiu, m’ha ajudat a reconèixer com he anat incorporant valors com l’equitat, la cooperació o la cura pel bé comú en la meva pròpia identitat docent. He pres consciència que el compromís social s’expressa tant en la manera com dissenyem les activitats com en les relacions que establim amb l’alumnat.

També, la creació col·lectiva de la revista Gaseta EPA va ser una oportunitat per pensar continguts significatius amb mirada transformadora. I, durant les pràctiques, vaig poder aplicar estratègies per promoure el respecte, la inclusió i el benestar de l’alumnat, especialment a través de metodologies participatives i de suport emocional.

Ara entenc que educar amb qualitat vol dir educar amb valors, i que sostenibilitat i responsabilitat social no són afegits, sinó el cor d’una pràctica docent transformadora.

Repte 3

Repte 4

Repte 1

Pràctiques externes. Diari de camp:

Diari de camp_Jordi Soto Urpina_2024_25_OE_FOL