Abans de cursar el màster
Abans de començar el màster en formació del professorat, la meva visió sobre els continguts curriculars de la matèria de Formació i Orientació Laboral (FOL) estava centrada, principalment, en una perspectiva teòrica i normativa. Coneixia els grans temes que integren aquesta matèria —el dret del treball, la seguretat social, la prevenció de riscos, la recerca de feina o l’emprenedoria— però no tenia clar com aquests continguts s’adaptaven a les situacions concretes de l’alumnat de Formació Professional. De fet, tendia a veure els continguts com una sèrie de blocs autònoms i poc contextualitzats, sense una connexió clara amb la realitat formativa i personal dels estudiants.

Aquesta mirada fragmentada i descontextualitzada m’impedia comprendre la importància de dissenyar activitats d’ensenyament-aprenentatge que tinguessin en compte els contextos específics: l’àmbit professional del cicle, el territori, la situació social de l’alumnat, les seves experiències prèvies o les seves expectatives. Per exemple, no considerava que no és el mateix ensenyar contractació laboral en un cicle de serveis socials que en un de construcció, ni que cal adaptar els exemples, les situacions i els materials perquè siguin realment significatius per a cada perfil.

Tampoc integrava, d’una manera conscient, una mirada inclusiva i globalitzadora. Tot i tenir sensibilitat social, no havia interioritzat encara la necessitat d’adaptar els continguts a les diverses realitats dels alumnes: diversitat cultural, lingüística, funcional o socioeconòmica. Això suposava una gran limitació a l’hora de pensar l’educació com a eina d’equitat. D’altra banda, la dimensió global dels continguts laborals també em quedava lluny: no tenia present la relació entre el context local i els canvis globals (com la digitalització, el canvi climàtic, la mobilitat laboral o les transformacions productives).

En definitiva, el meu punt de partida era una mirada tècnica i força homogènia, on els continguts s’ensenyaven com a coneixements universals i deslligats del context. Aquesta manca de connexió amb la realitat dificultava una comprensió profunda del paper formatiu de la FOL i del seu potencial per promoure una educació crítica, inclusiva i transformadora.

Després de cursar el màster
Després d’haver completat el màster i, especialment, d’haver treballat en profunditat els aspectes didàctics de la matèria de FOL, la meva manera d’abordar els continguts curriculars ha canviat substancialment. Ara entenc que aquests continguts només adquireixen sentit quan es treballen des d’una perspectiva situada, inclusiva i global. El coneixement no és neutre ni universal, sinó que ha de ser mediat per les experiències, les necessitats i les realitats dels estudiants.

Una de les aportacions clau del màster ha estat la comprensió de les situacions d’aprenentatge com a eina per dissenyar activitats que parteixin de contextos reals, de problemes socials o laborals que afecten o interpel·len l’alumne. Aquesta perspectiva em permet dissenyar propostes que no només transmeten coneixements, sinó que fomenten la reflexió, l’anàlisi crítica i l’aplicació pràctica.

També he integrat una mirada inclusiva molt més present. Ara tinc en compte les diferències de gènere, cultura, capacitats i condicions socioeconòmiques de l’alumne a l’hora de planificar les activitats, i busco recursos que representin aquesta diversitat. M’interessa que tothom se senti interpel·lat pel que fem a l’aula, i això implica una gran tasca d’adaptació, flexibilitat i empatia com a docent.

Pel que fa a la dimensió globalitzadora, he començat a introduir en les meves propostes educatives elements de reflexió sobre el treball en el món global: les condicions laborals en altres països, les empreses multinacionals, els drets laborals internacionals o l’impacte dels ODS. Aquest enfocament amplia la mirada de l’alumne i el connecta amb problemàtiques globals que també afecten la seva realitat.

En definitiva, aquest procés m’ha permès entendre que l’ensenyament dels continguts curriculars no pot ser neutral ni estàndard. Cal situar-lo, adaptar-lo, problematitzar-lo i transformar-lo. Ara, com a docent en formació, em sento molt més preparat per assumir aquest repte i per acompanyar l’alumnat des d’una educació que posi la persona, la seva diversitat i el seu context al centre del procés.

EVIDÈNCIES.
L’evolució del meu aprenentatge en relació amb el FOLRA3 ha estat profunda i transformadora. Al llarg del màster he entès que els continguts curriculars de FOL només adquireixen sentit real quan es treballen des del context concret de l’alumnat i amb una mirada inclusiva i globalitzadora.

La feina realitzada en el marc del Repte 1, des de la pluja d’idees inicial (R1.1) fins a l’elaboració final de la revista (R1.4), m’ha ajudat a situar els continguts dins una realitat educativa i social concreta. Analitzar el context del centre, identificar els perfils de l’alumnat i triar els continguts en funció de les seves necessitats m’ha fet veure que no n’hi ha prou amb “ensenyar normativa”. Cal fer-ho des d’exemples propers, amb llenguatge accessible i situacions significatives. En el procés creatiu del R1.3, per exemple, vaig aprendre a adaptar el discurs a diferents realitats, tenint en compte la diversitat de l’alumnat i integrant elements de reflexió social i laboral que els interpel·lessin directament.

D’altra banda, el Repte 2, a través del cinefòrum i el debat posterior, em va fer adonar de la importància d’abordar els continguts des d’una perspectiva global. Les condicions laborals que mostra 7 Minuts i Sorry We Missed You no són només locals, sinó part d’una problemàtica internacional. Incorporar aquestes dimensions globals a l’aula permet ampliar la mirada de l’alumnat i generar una consciència crítica més profunda.

Al llarg de les pràctiques que he fet aquest curs i molt en concret durant les meves intervencions a les aules, he posat en pràctica de forma holística tot el que es pot transmetre a FOL, i ho valoro molt positivament. A l’assignatura de Pràctiques externes he hagut de confeccionar un diari on he plasmat tot un seguit de reflexions sobre la meva formació i pràctica.

Ara sé que ser docent de FOL no és només transmetre coneixements, sinó fer de pont entre aquests sabers i la realitat diversa i canviant dels estudiants. Aquesta mirada situada i inclusiva és el que dona veritable valor als continguts curriculars.

Pràctiques externes. Diari: Diari de camp_Jordi Soto Urpina_2024_25_OE_FOL

Intervencions a les aules:

Intervenció – Sessió 1 Comptabilitat bàsica

Intervenció – Sessió 2 Comptabilitat bàsica

Repte 1.3

Repte 1

Repte 2

Abans de cursar el màster
Abans de començar el màster, la meva comprensió sobre l’evolució del món laboral i la seva transformació digital es basava, per una banda, en coneixements acadèmics i d’actualitat econòmica, adquirits durant la meva formació com a economista, i, per altra banda, en la meva experiència personal professional. Estava familiaritzat amb conceptes com la quarta revolució industrial, l’automatització, el treball híbrid o la globalització de serveis, però des d’una perspectiva més analítica que pedagògica. No havia reflexionat a fons sobre com aquests canvis impactaven el sistema educatiu, ni sobre com preparar l’alumne per fer-hi front amb garanties d’èxit.

A més, tendia a pensar en la digitalització com un procés inevitablement positiu, vinculat al progrés i a la millora de l’eficiència. Tot i ser conscient de les desigualtats que pot generar, encara no havia interioritzat la necessitat de treballar aquest fenomen amb una mirada crítica i inclusiva dins de l’aula. Tampoc havia aprofundit en la relació entre societat, treball i qualitat de vida. Considerava aquests aspectes com a variables interrelacionades, però no havia explorat prou com les condicions laborals afecten el benestar emocional, l’equilibri personal o les oportunitats de desenvolupament vital.

Pel que fa a la formació per a l’adaptació als canvis, sí que coneixia la importància de l’aprenentatge permanent, però el veia com una necessitat individual més que com una responsabilitat col·lectiva o educativa. No havia reflexionat sobre com inculcar aquesta actitud d’aprenentatge continu a l’alumnat, ni sobre com integrar-la en el treball docent a l’aula de FOL.

En resum, abans del màster tenia coneixements teòrics sobre la transformació del treball, però em mancava una mirada educativa, humana i crítica que em permetés preparar l’alumne per afrontar aquests canvis d’una manera conscient, activa i justa.

Després de cursar el màster
Havent cursat el màster, especialment les assignatures relacionades amb la didàctica de la FOL i la perspectiva sociolaboral, he ampliat significativament la meva mirada sobre l’evolució del món laboral i la seva incidència en la formació professional. Ara entenc que la transformació digital i la flexibilització del treball no només canvien les eines o els espais laborals, sinó que impacten directament en la qualitat de vida, en la salut mental i física, en la conciliació familiar i en les condicions de treball.

He après que cal abordar aquests canvis des d’una mirada global i crítica, incorporant l’anàlisi de tendències com el teletreball, el treball en plataformes, o la desaparició de llocs de treball tradicionals. Però també cal reflexionar amb l’alumne sobre les oportunitats que ofereixen les noves professions digitals, les competències emergents i el paper de l’ètica en el desenvolupament tecnològic.

Aquest enfocament integrador ha estat fonamental per entendre que el paper del docent no és només transmetre coneixement, sinó ajudar a desenvolupar la capacitat d’adaptació, el pensament crític, l’autoaprenentatge i la responsabilitat social. Ara concebo la formació com un procés viu, que ha de preparar els i les estudiants per afrontar canvis continus i per gestionar el seu itinerari formatiu i professional de manera activa.

A més, he incorporat recursos didàctics com infografies, vídeos i l’anàlisi de notícies per treballar aquests temes de forma actualitzada i atractiva. També he après a relacionar la transformació digital amb altres factors com la sostenibilitat, l’impacte ambiental de les noves tecnologies i la justícia social. Aquest enfocament ampli permet preparar una ciutadania crítica i conscient.

El màster m’ha dotat d’una visió educativa més profunda sobre els canvis del món del treball. Ara em sento capacitat per dissenyar situacions d’aprenentatge que ajudin l’alumnat a entendre l’impacte de la digitalització en les seves vides, a prendre decisions formatives informades i a construir trajectòries professionals amb sentit.

EVIDÈNCIES.
El meu procés d’aprenentatge en relació amb el FOLRA4 ha estat clau per comprendre la profunditat dels canvis en el món laboral i com aquests impacten la vida de les persones. Al començament del màster, coneixia la transformació digital i les noves formes laborals des d’una mirada econòmica. No obstant això, gràcies a la feina feta durant el màster, he incorporat una mirada educativa i crítica sobre aquests fenòmens.

Les meves aportacions al fòrum del Repte 2 i la reflexió escrita sobre la pel·lícula Sorry We Missed You van ser determinants per entendre com les condicions laborals actuals afecten directament la qualitat de vida. El debat sobre la precarització, la desconnexió digital o la conciliació em va fer veure que no n’hi ha prou amb formar tècnicament l’alumnat: cal dotar-los d’eines per interpretar i afrontar un món laboral inestable i desigual.

També he pogut posar en pràctica aquest aprenentatge en la construcció de la revista digital EPA. Ja des de la fase de pluja d’idees i en la planificació dels continguts, vam incloure temes com la innovació tecnològica, l’adaptació a les noves competències, la sostenibilitat o l’aprenentatge permanent. Tot això des d’una perspectiva orientadora, realista i inclusiva. La revista ha estat un espai per reflexionar col·lectivament sobre les oportunitats i riscos del món laboral actual.

Ara entenc que, com a docent, tinc la responsabilitat de transmetre aquesta visió crítica i d’ajudar l’alumnat a identificar les seves opcions formatives i professionals amb sentit, preparant-los per una realitat laboral canviant, però també transformable.

Repte 2

Repte 1

Abans de cursar el màster
Si hagués de resumir la meva comprensió sobre la prevenció de problemes d’aprenentatge i convivència abans de començar el màster, segurament l’expressaria com una intuïció poc articulada. Sabia que els docents havien de fer més que transmetre coneixements, i era conscient que a l’aula hi conviuen múltiples realitats, ritmes i necessitats. Però no coneixia amb profunditat els recursos disponibles per donar-hi resposta ni els processos estructurats d’intervenció, orientació o avaluació educativa.

Tenia una idea molt genèrica del que implica l’orientació acadèmica i professional. La vinculava bàsicament a entrevistes puntuals amb l’alumnat o a xerrades informatives. No havia reflexionat sobre el seu paper transversal, ni sobre la importància de detectar dificultats d’aprenentatge o problemes de convivència en les primeres etapes formatives. Veia l’orientació com un suport complementari, més que com una eina clau per a la inclusió, el benestar i la continuïtat educativa.

Tampoc tenia gaire clar com es duu a terme l’avaluació en aquest àmbit. Em mancaven referents sobre processos d’avaluació formativa, diagnòstica o personalitzada. I encara menys, sobre com integrar aquestes eines en el dia a dia docent o en el marc de l’orientació professional dins la Formació Professional.

En definitiva, tenia una sensibilitat latent per aquests temes, però sense el coneixement específic, ni l’estratègia per traduir aquesta sensibilitat en accions educatives concretes.

Després de cursar el màster
Durant el màster, aquest resultat d’aprenentatge ha anat agafant cos a través de l’estudi de protocols d’intervenció, de lectures sobre models d’orientació i a través de l’anàlisi de casos dissenyats a orientar-nos a prevenir situacions de risc educatiu. Ara ja no penso només en allò que cal fer quan un alumne “té un problema”, sinó en com es pot crear un entorn que previngui aquests problemes abans que apareguin.

He descobert el valor del treball col·laboratiu entre docents, orientadors i serveis de suport educatiu per construir una resposta coordinada i sistemàtica. També he entès que la convivència no es limita a gestionar conflictes puntuals, sinó que implica construir una cultura de centre basada en el respecte, la participació i la inclusió. I que la prevenció comença en les metodologies i en les dinàmiques de grup que es generen des de l’aula.

A través de situacions d’aprenentatge, projectes de vida i activitats d’autoconeixement, he vist com es pot acompanyar l’alumne en la construcció d’un itinerari vital i professional significatiu. També he après a utilitzar eines d’avaluació com les rúbriques o les entrevistes orientadores, que donen veu als alumnes i fomenten la seva autonomia.

Ara sé que l’avaluació i l’orientació no són etapes aïllades dins del procés educatiu, sinó parts essencials d’una pràctica docent reflexiva, inclusiva i transformadora.

EVIDÈNCIES.
Pel que fa a FOLRA5 puc dir que, abans de fer el màster, tot i tenir intuïcions sobre la importància de l’orientació i la convivència, no coneixia els processos ni els recursos específics per treballar-los dins l’aula de FOL. Ara en tinc una visió molt més clara i estructurada.

El treball realitzat en el marc del Repte 1, especialment en la pluja d’idees (R1.1) i en la planificació de continguts contextualitzats (R1.3 i R1.4), em va permetre pensar en com les propostes didàctiques poden prevenir desigualtats i situacions de desconnexió si s’adapten als interessos i necessitats de l’alumnat. El disseny de la Revista EPA no només buscava transmetre coneixements, sinó també fomentar la participació i el sentiment de pertinença de tot l’alumnat, una estratègia clau per evitar problemes de convivència.

També he après molt amb el Repte 2 i la visualització de 7 Minutos i Sorry We Missed You. Les reflexions generades al debat em van fer adonar de la necessitat d’acompanyar emocionalment l’alumnat i de promoure espais de conversa on puguin expressar-se. La meva participació al fòrum i l’elaboració del document individual van reforçar aquesta mirada orientadora.

Però on més he pogut posar en pràctica aquests aprenentatges ha estat a l’assignatura de les Pràctiques externes (Repte 6). L’atenció a la diversitat de ritmes, la flexibilitat metodològica, l’ús d’avaluació formativa i l’acompanyament individualitzat han estat eixos centrals de la meva actuació. Em vaig adonar que l’avaluació i l’orientació no són moments puntuals, sinó processos continus i integrats en la pràctica docent. Ara entenc millor com prevenir, detectar i actuar amb intenció educativa.

El Repte3, on hem desenvolupat un Departament de FOL, també m’ha fet aprofundir en com encarar el procés d’aprenentatge dins d’un institut.

Repte 3

Repte 2

Pràctiques externes. Repte 6

Repte 2

Repte 1

Abans de cursar el màster
Abans de començar el màster, la meva manera de veure els materials educatius era bastant funcional. Tenia al cap que un bon material era aquell que transmetia bé el contingut, que era clar, entenedor i útil per assolir els objectius de la sessió. En la meva etapa com a estudiant o treballant en altres àmbits, m’havia acostumat a materials com llibres de text, presentacions tipus PowerPoint o esquemes conceptuals, i pensava que, com a docent, el més important seria saber-los explicar amb claredat i energia.

El que no havia considerat era tot el que hi ha darrere d’un material educatiu: la intencionalitat pedagògica, l’accessibilitat, el grau de participació que permet, la seva capacitat d’interpel·lar l’alumne, o com pot condicionar el tipus d’aprenentatge que es genera. En definitiva, no havia pensat que els materials també “eduquen” per com estan fets, per les veus que inclouen —i les que no—, per la manera com representen el món, per les perspectives que promouen o invisibilitzen.

Tampoc m’havia plantejat la importància de dissenyar o seleccionar materials des d’una mirada inclusiva. De fet, pensava que un bon material era aquell que servia per a tothom, com si tot l’alumnat partís del mateix punt o tingués els mateixos referents. Aquesta visió simplificada m’impedia entendre que els materials han de poder adaptar-se a diversitat d’estils, de ritmes, d’interessos i de realitats culturals. No era conscient de les implicacions de presentar una activitat només amb text, o d’utilitzar exemples que no connecten amb les vivències dels estudiants.

Pel que fa al món digital, coneixia eines bàsiques (presentacions, vídeos, documents compartits), però no havia reflexionat sobre com usar-les amb finalitat educativa des d’un plantejament crític. Per exemple, no pensava en si el recurs digital fomentava la passivitat o la participació, si permetia adaptar-se a necessitats diverses, o si era gratuït i accessible per a tot l’alumnat.

En definitiva, abans del màster, tenia una visió parcial i força tècnica del que era un bon material. Ara veig que em faltava una mirada pedagògica, inclusiva i transformadora per poder-los utilitzar de manera realment significativa.

Després de cursar el màster
El màster ha estat una finestra oberta al potencial educatiu dels materials. M’ha permès passar d’una visió funcional a una mirada pedagògica molt més rica, crítica i sensible. Ara, quan selecciono o penso o elaboro un material, no només em pregunto si és clar, sinó si és “just”, “inclusiu”, “participatiu” i “culturalment obert”.

Un dels canvis més rellevants ha estat prendre consciència que un material no és mai neutral. Tota activitat, lectura o suport visual transmet uns valors, unes jerarquies, uns rols. He après a mirar amb ull crític els materials tradicionals i a qüestionar-me què hi falta: hi ha diversitat de gènere? Es representen col·lectius diversos? El llenguatge és inclusiu? Permet diferents maneres de participar? Aquesta revisió constant m’ajuda a construir una proposta educativa més equitativa i respectuosa.

També he descobert el valor dels materials creats per l’alumnat. Ara entenc que no només cal seleccionar bé els recursos, sinó generar espais perquè siguin els mateixos estudiants qui creïn continguts: murals, vídeos, infografies, presentacions, etc. Aquest enfocament transforma la dinàmica a l’aula: passen de ser receptors a esdevenir protagonistes del seu aprenentatge.

Pel que fa als materials digitals, he après a utilitzar-los amb una mirada més estratègica. Ara no es tracta només d’introduir tecnologia, sinó de fer-ho amb sentit pedagògic i criteris inclusius. He conegut eines com el Canva, el Genially, o el Kahoot que, ben utilitzades, poden fomentar la col·laboració, la creativitat i l’autonomia. També he après a tenir en compte la sobrietat digital: no tot el que brilla és útil; cal triar els recursos en funció dels objectius educatius i de l’accessibilitat per a tot l’alumnat.

Una de les activitats que podria posar d’exemple ha estat l’elaboració en grup de la revista. Vam discutir com dissenyar un material visual que fos alhora rigorós, entenedor i inclusiu. Vam haver de repensar el llenguatge, els colors, les icones, les fonts d’informació i la representació de la diversitat. Aquest procés creatiu ens va fer veure fins a quin punt els materials són també una forma d’ensenyar a mirar el món.

Ara, selecciono i elaboro materials des d’una perspectiva que combina inclusió, atractiu visual, rigor conceptual i mirada crítica. I m’esforço per generar activitats que parteixin de la realitat de l’alumnat, que siguin significatives, obertes i que fomentin la participació activa. Per això, aquest resultat d’aprenentatge no ha estat només un contingut més del màster, sinó una nova manera d’entendre l’educació.

EVIDÈNCIES.
Analitzant el FOLRA8 veig que he canviat la meva manera d’entendre els materials educatius. Abans del màster els veia com un simple suport per transmetre continguts. Ara entenc que els materials són una eina fonamental per crear situacions d’aprenentatge inclusives, motivadores i connectades amb la realitat de l’alumnat.

El Repte 1 va ser especialment revelador. El procés de disseny i elaboració de la revista EPA ens va portar a reflexionar sobre com representar la diversitat, com fer servir un llenguatge no sexista i com adaptar els continguts perquè fossin comprensibles per a tot l’alumnat. Triar els colors, les tipografies o les icones no va ser una qüestió estètica, sinó pedagògica. Vam debatre molt sobre com fer un material visualment atractiu, però també crític i respectuós. Aquest treball em va fer entendre que un bon material educa també en valors, en mirada i en representació.

Aquest procés es va culminar amb el Repte 1.5, la presentació oral de la revista. Compartir el resultat amb la resta de companys i explicar els continguts escollits, l’estructura i les decisions pedagògiques preses ens va obligar a prendre consciència del sentit global de la proposta. Va ser un moment clau per valorar la coherència del material, la seva inclusivitat i la seva capacitat de comunicació.

D’altra banda, al Repte 3, en dissenyar un departament de FOL, vaig haver de seleccionar recursos físics i digitals pensant en tot l’alumnat del centre. Això em va obligar a considerar aspectes com l’accessibilitat, la diversitat de formats i l’ús pedagògic de les eines digitals.

Ara, quan elaboro o selecciono un material, em pregunto: és entenedor per tothom? Inclou referents diversos? Afavoreix la participació? Aquesta mirada m’ha fet créixer com a docent i m’ajuda a construir una educació més inclusiva i connectada amb la realitat social i cultural de l’alumnat.

Repte 1.5

Repte 1

Repte 3

Abans de cursar el màster
Recordo que, abans de començar el màster, pensava que la competència digital de l’alumnat es desenvolupava gairebé de manera natural. Com que molts joves estaven connectats constantment, feien servir el mòbil per tot, editaven vídeos a TikTok o publicaven a Instagram, jo donava per fet que dominaven la comunicació audiovisual i les eines digitals millor que nosaltres, els adults. Això em portava a no plantejar-me seriosament com integrar aquestes eines a l’aula. Ho veia més com una afegitó interessant —potser motivador— però no essencial.

Ara reconec que aquesta mirada era molt limitada. Confonia habilitats digitals d’ús quotidià amb una competència digital crítica i educativa. No pensava en com ajudar l’alumnat a distingir fonts d’informació fiables, a comunicar-se de manera ètica i eficaç, a protegir la seva privacitat digital, o a fer servir eines digitals per crear coneixement i no només per consumir-lo.

Pel que fa a la meva pròpia pràctica, em sentia relativament còmode amb algunes eines (presentacions, vídeos, documents col·laboratius…), però sempre des d’una perspectiva de transmissió. El docent preparava el material digital i l’alumnat l’observava, el completava o el seguia. No m’imaginava processos d’aprenentatge on l’alumnat creés productes audiovisuals propis. I menys encara, on aquestes produccions fossin part central de l’avaluació o de la construcció del coneixement.

D’altra banda, no tenia criteris per valorar la qualitat o la idoneïtat d’un recurs audiovisual o multimèdia. M’emocionava si trobava un vídeo motivador o un Genially vistós, però no em preguntava quin paper jugava dins la seqüència didàctica, si promovia la reflexió, si era inclusiu o si permetia que l’alumnat desenvolupés la seva pròpia veu.

En definitiva, veia les TIC com a complement, no com a part estructural del procés educatiu. I tampoc em plantejava com treballar-les de forma explícita, reflexiva i significativa. Ara entenc que això no només deixava escapar moltes oportunitats d’aprenentatge, sinó que suposava una mancança en la meva proposta com a futur docent.

Després de cursar el màster
El màster ha estat, en aquest sentit, un gir de 180 graus. M’ha permès entendre que la competència digital no és només instrumental, sinó una dimensió clau de la ciutadania actual. I que cal educar l’alumne no només per saber fer servir eines, sinó per fer-les servir amb sentit, amb criteri i amb responsabilitat.

Ara plantejo els processos d’ensenyament i aprenentatge incorporant la comunicació audiovisual i multimèdia com a eix fonamental. No es tracta de fer una activitat digital aïllada, sinó de dissenyar situacions d’aprenentatge on l’alumnat pugui explorar, crear, comunicar, compartir i reflexionar mitjançant eines digitals diverses.

També he après a avaluar la competència digital no només pel domini tècnic, sinó pel grau d’autonomia, col·laboració, creativitat i pensament crític que l’alumnat desenvolupa. Ara entenc que ca fer servir rúbriques específiques per valorar aquests aspectes i cal generar espais perquè l’alumne revisi i millori els seus projectes digitals.

D’altra banda, he adquirit criteris per seleccionar materials audiovisuals que tinguin en compte la diversitat, la inclusió i la mirada global. He après a revisar si hi ha biaixos, quines veus s’hi representen, i quines narratives es construeixen. Aquest treball forma part de la meva responsabilitat com a docent i com a vigilant de continguts.

Gràcies al màster, també m’he familiaritzat amb metodologies on se situa l’alumne com a autor i no només com a receptor. Aquests enfocaments m’han inspirat per preparar seqüències més obertes, participatives i connectades amb la realitat digital dels joves.

En resum, ara entenc que la competència digital no és només una competència tècnica, sinó cognitiva, comunicativa, social i ètica. I que promoure-la des de la comunicació audiovisual i multimèdia no és una opció, sinó una necessitat per formar persones capaces de viure, treballar i transformar el món des de la consciència i la creativitat.

EVIDÈNCIES.
Examinant el FOLRA10 m’ha fet reflexionar sobre el fet que abans pensava que els alumnes ja eren competents digitalment pel simple fet d’usar constantment la tecnologia. Ara entenc que ser competents digitalment implica molt més: saber utilitzar les eines amb criteri, de manera creativa, segura i col·laborativa.

Un moment clau per prendre consciència d’això va ser la presentació oral del Repte 1.5, on vam mostrar la revista EPA al conjunt del grup. Aquesta activitat em va obligar a treballar la comunicació audiovisual no només des del contingut, sinó també des del format, la claredat del missatge i la capacitat d’interacció amb el públic. Tot i que no estic especialment avesat a les eines multimèdia, vaig veure que és essencial dominar-les per apropar-se a l’alumnat i crear un espai d’aprenentatge més proper i motivador. Així he pres consciència que amb l’exemple hem de promoure la competència digital dels alumnes.

El conjunt del Repte 1 també va ser fonamental. La creació de la revista va incloure l’ús de recursos digitals com Canva i altres plataformes col·laboratives. En aquest procés vaig comprendre que no es tracta només de fer servir tecnologia, sinó de fer-ho amb sentit pedagògic: per fomentar la participació, la reflexió crítica i la producció de coneixement propi.

Finalment, el Repte 3, en què vam dissenyar un departament de FOL, em va ajudar a sistematitzar l’ús d’eines digitals a nivell institucional.

Ara entenc que promoure la competència digital des de FOL és clau per formar alumnat autònom, conscient i creatiu, preparat per participar activament en el món laboral i social.

Repte 1.5

Repte 1

Repte 3